Per entendre una
arquitectura és fonamental viure-la, cal penetrar els seus espais
i experimentar les vivències i sensacions que aquests ens produeixen.
Un factor és imprescindible per percebre bé els volums
i formes de l’arquitectura, la llum que la modela i que, amb els
seus infinits canvis, pot fer variar sensiblement la nostra percepció
de l’espai. Però a l’igual que la llum no és
sempre incolora, variant segons va transcorrent el dia, també
l’home pot tenyir-la de colors i textures gràcies als vidres.
És en aquest moment en que apareix el treball del vitraller que
amb les seves creacions, a més de decorar l’edifici, transforma
el seu aspecte interior.
|
|
El jesusenc Pere
Valldepérez ha esdevingut un dels vitrallers amb més ressò
internacional del nostre país. En ell s’uneixen diferents
vessants professionals, la del mestre que forma nous artesans a les
aules de l’Escola Massana i publica manuals traduïts a diverses
llengües, la de l’artista creador de vitralls contemporanis,
i la del restaurador.
|
|
A la seu de la Demarcació
de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
podrem visitar, del 8 de maig al 6 de juny, Pere Valldepérez,
el vitrall en la restauració arquitectònica, una mostra
centrada en la seva tasca en el camp de la restauració de vidrieres,
que representa una part molt important en la seva producció.
Així coneixerem detalladament la seva intervenció en edificis
tant destacats com el Palau de la Música Catalana i la Casa Lleó
Morera, ambdós de Lluís Domènech i Montaner i restaurats
sota la direcció d’Óscar Tusquets; la basílica
de Santa Maria del Mar de Barcelona, o la catedral de Tarragona. En
les restauracions integrals d’aquest monuments ha tingut una especial
rellevància la restauració i preservació dels seus
vitralls, indissociables de l’arquitectura per a la qual foren
creats.
|
|
Dins el marc de
l’exposició, el dia 29 de maig el propi Pere Valldepérez
presentarà el seu treball com a creador de vitralls contemporanis
aplicats a l’arquitectura, fent palesa la vigència d’aquest
art al segle XXI, amb l’ús de nous llenguatges expressius
i noves tècniques. Uns dels seus treballs més destacats
són potser la làmpada central, de 200 m2, de l’Auditorio
Alfredo Kraus de Las Palmas de Gran Canaria d’Óscar Tusquets,
o els vitralls de la Universitat de Lleida, dels arquitectes Ubach i
Espinet, realitzats conjuntament amb el pintor Àngel Jové.
Amb la producció
d’aquesta exposició, que més endavant recorrerà
diverses seus del CoAC, la Demarcació de l’Ebre vol ajudar
a difondre el treball aplicat a l’arquitectura d’aquest
creador ebrenc.
Jordi March Barberà
Historiador de l’art