La recent evolució de les ciències, de la tecnologia i de la cultura en general està generant un procés de canvi que solem etiquetar com "globalització".

Obviament, l'arquitectura i l'urbanisme no es troben absents en aquest procés. Podríem pensar, fins i tot, que en algun cas la seva actitud és definitiva per al resultat del procés global. Per exemple, si es vol revisar l'efecte negatiu de la globalització sobre la diversitat cultural, hem de pensar que l'arquitectura és segurament el millor camp per incidir positivament en el discurs dialèctic entre homogeneïtzació i identittat, o entre global i local.

En el discurs urbanístic l'efecte del canvi és evident. Les noves infraestructures, el declivi de la cultura i l'activitat industrial estan promovent un nou discurs urbà que a més de reposicionar l'economia urbana com a conseqüència de la tercialització, afecta, també, qüestions urbanes tan importants com l'habitatge. Obviament, no és el mateix la distància entre l'activitat industrial i l'habitatge que la proximitat i fins i tot la interacció entre l'activitat terciària i l'habitatge. No és el mateix un urbanisme d'expansió propi del període industrial que l'urbanisme transformacional més propi d'una societat terciària.

A Barcelona, la reconsideració de la geografia productiva urbana, és a dir, la tercialització, com a totes les ciutats, capgira tesis urbanes que fins ara tenien plena vigència però que han de ser revisades urgentment.

En el cas de Barcelona es produeix, a més, una circumstància especial: el reposicionament urbanístic com a conseqüència dels canvis en el sistema productiu produeix una nova geografia urbana assentada diferencialment en dues grans àrees. Al Sudoest, a l'entorn del Llobregat se situen les activitats que precisen peces urbanes de "gra gros" (aeroport, port, mercabarna, zona franca, logística, fira…) al Norest, fins al Besòs, el teixit industrial d'escala metropolitana del segle XIX es tercialitza i genera una nova estructura de "gra fi" que se suporta estructuralment i morfològicament en tres suports: la Plaça de les Glòries com una nova centralitat cultural i administrativa, l'àrea Fòrum 2004, com a integració de les grans infraestructures mediambientals en un nou front litoral plenament urbà i l'àrea de Sant Andreu-Sagrera, base d'una gran estació intermodal, situada en un "campus" a l'entorn del qual es genera una gran activitat econòmica i residencial.

La muntanya de Montjuïc tradicionalment entesa com articuladora dels deltes del Llobregat i del Besòs, es configura, també ara, com articuladora de les dues grans àrees de desenvolupament urbà de característiques diferents.

El Canvi a Llevant implica la transformació d'àrees industrials en espais de nova activitat econòmica i residencial. Es tracta d'alliberar de l'ostracisme anterior aquesta gran àrea de la ciutat de Barcelona, que més que créixer molt ha de transformar-se qualitativament.